[Imc-euskalherria-editorial] Garoñaren aurkako maniko zentrala

sorgin en sorgintxulo.org sorgin en sorgintxulo.org
Mar Oct 16 08:42:26 PDT 2007


Aupa!
PROPOSAMENA ZENTRAL BERRIA EGITEKO.
PROPUESTA PARA NUEVA CENTRAL.

Larunbat honetan Garoñako zentral nuklearra ixtearen aldeko manifestazio 
bat burutuko da Gasteizen. Garoña Arabatik 4 km.tara bakarrik dago eta 
istripu larria gertatzekotan Euskal Herri osoan sentituko genuke 
(Bilbotik 58 km.tara dago). Hainbat kolektibo, alderdi eta sindikatu dei 
egiten dute manian partehartzeko:
Eguzki, LURRA deialdia, ACOA, UAGA, ELA, LAB, ESK, HIRU, CCOO, CNT, CGT, 
UGT, USO, STEE-EILAS, EKA-OCUV, Arabako Emakumeen Asanblada, Hemen eta 
Munduan, Gasteizkoak, UDA Trebiñu, Bionekazaritza, Mugarik gabe, 
Askapena, Sumendi, EAJ-PNV, EA, Gasteiz Izan, Batasuna, IU-EB, Zutik, 
PCE-EPK, Gasteizko Gazte Asanblada, Segi, Gazte Abertzaleak, EGI, GK-JC, 
Ikasle Abertzaleak, AA.VV. Gasteiz Txiki, Errota Zaharra, Erreka Txiki, 
Txagorribidea, Zazpigarren Araba, Bizigarri eta Judimendiakoak.

Este sabado han convocado una mani para cerrar la central nuclear de 
Garoña, a 4 km. de Araba. Los colectivos de arriba llaman a participar.

Hau da gutxi gora behera agertzea proposatzen dudana, oraindik Eguzkiko 
batekin hitzegin behar dut testua hobeto jartzeko eta sarrera 
(inportanteena ikusten delako portadan) osatzeko.
Esto es mas o menos lo que propongo para la central, todavia tengo que 
hablar con uno de Eguzki para completar y poner mejor el testo. Sobre 
todo la sarrera, lo que se lee en portada.
PROPOSAMENA ZENTRALERAKO
PROPUESTA PARA LA CENTRAL

(eus)
Garoña itxi orain! manifestaldia larunbatean
Argazkia bidalitakoa.
Sarrera:
Larunbat honetan, Urriaren 20an, Garoñan dagoen zentral nuklearra 
ixtearen aldeko manifestaldi bat burutuko da Gasteizen. 40 eragile, 
alderdi eta sindikatu baino gehiago dei egin dute mobilizazioan parte 
hartzeko. Manifestaldia arratsaldeko 19etan abiatuko da Gasteizko Foru 
plazatik.
Garoña 60. hamarkadako teknologia dauka eta 1971an lotu zen sarera. Bere 
bizi iraupena 25 urtekoa bazen (1995an itxi) 2009 urterainoko luzapena 
du onartua. Luzapen honen ondorioak dira agertzen hasia den zenbait 
arazo. Adibidez, 1994az geroztik, materialen higadura sortzen duen 
pikordunen arteko korrosioak arrailak sortu ditu erreaktorearen 
barrukaldean, barrukaldea horrek dituen 97 penetrazioetatik 66 dira 
arraildurek jotakoak. Izan ere, zentralak dituen egiturazko arazoak ez 
dira konpondu eta, are, konponezinak dira.

Beste testua:
ATXIKIMENDUAK:
Eguzki, LURRA deialdia, ACOA, UAGA, ELA, LAB, ESK, HIRU, CCOO, CNT, CGT, 
UGT, USO, STEE-EILAS, EKA-OCUV, Arabako Emakumeen Asanblada, Hemen eta 
Munduan, Gasteizkoak, UDA Trebiñu, Bionekazaritza, Mugarik gabe, 
Askapena, Sumendi, EAJ-PNV, EA, Gasteiz Izan, Batasuna, IU-EB, Zutik, 
PCE-EPK, Gasteizko Gazte Asanblada, Segi, Gazte Abertzaleak, EGI, GK-JC, 
Ikasle Abertzaleak, AA.VV. Gasteiz Txiki, Errota Zaharra, Erreka Txiki, 
Txagorribidea, Zazpigarren Araba, Bizigarri eta Judimendiakoak.

AZALPENA:
Garoñako zentral nuklerra Arabatik 4 km. eskasera dago. "Lehenengo 
belaunaldikoa" da, eta 60. hamarkadako teknologia dauka (Harrisburg edo 
Chernobylen matxurak antzeman baino lehenagokoa), eta ez da batere 
fidagarria: Mark-1 izeneko oinarrizko euskarria dauka (Ameriketako 
Estatu Batuetako Energia Atomikoko Batzordeko funtzionariek jada bere 
debekua eskatu dute), irakite bidezko ur erreaktorea edota zuzenean Ebro 
ibaitik hartutako uraren bidezko hozte-sistema darabil.

Garoñako zentral nuklerra 1971an lotu zen sarera, eta 2009 urterainoko 
luzapena du onartua, nahiz eta bere bizitza emankorra 25 urtekoa zen 
eta, beraz, 1995tik itxita beharko luke. Luzapen honen ondorioak dira 
agertzen hasia den zenbait arazo. Adibidez, 1994az geroztik, materialen 
higadura sortzen duen pikordunen arteko korrosioak (honez gero itxita 
dagoen Zoritako zentral nuklerrak arazo bera izan zuen) arrailak sortu 
ditu erreaktorearen barrukaldean, barrukaldea horrek dituen 97 
penetrazioetatik 66 dira arraildurek jotakoak. Izan ere, zentralak 
dituen egiturazko arazoak ez dira konpondu eta, are, konponezinak dira.

36 urte hauek ez dira samurrak izan, gainera. CSNk berak onartu du 
isotopo erradiaktiboak daudela (Cesio-137 eta Cobalto-60) hondakinetan, 
ur-landaretan eta Ebroko arrainetan. Horrek erakusten du hainbatetan 
ezkutatu nahi izan dena, hots, kutsatutako milaka ur litro ihes egin 
direla (400.000 litro ur, datu ofizialen arabera) Arabako, Errioxako eta 
Nafarroako Erribera Garaiko zonalde zabalak kaltetuz. Gas isuriketei 
dagokienez ere, egoera ez da batere ona: zentrala martxan jarri zenez 
geroztik gaurdaino, legez onartutako isurpen mugak 600tik 10 mila 
Curiosera gutxitu dira, baina hala ere, maiz muga hori ere gaingitu egin da.

Industria eta Energia Miniusterioak, 1999ko uztailaren 5ko Ordenaren 
bitartez (urte bereko uztailaren 23an BOE delakoan argitaratutakoa), 
Garoña ustiatzeko baimena luzatzen du, eta bere 4. xedapeneko 3. atalean 
honela dio: "Une honetan ezagutzen ez diren segurtasun nuklearraren 
edota babes radiologikoaren ikuspegitik arriskutsuak izan daitezkeen 
faktoreak agertuko balira Ordena honetan agertzen den baimen hau bertan 
behera gera daiteke". Industria eta Energia Ministerioak 1999an onartu 
zuen hamar urterako luzapenak erakundeek herri borondatearen ordezkariak 
direnarekiko sinesgarritasunik eza ekarri zuen.

Bien bitartean, jabegoa duen enpresa, Nuclenor (%50 Iberdrolak), arazoa 
konpontzen saiatzen da, behin eta berriz konponketa erraldoiak eginez, 
"lehen belaunaldiko zentral bat hirugarren belaunaldiko batean" bilakatu 
nahirik. Hots, sinistarazi nahi digute seiscientos baten motorra 
(erreaktorearen nukleoa) ukitu gabe, baina kanpokaldea eraldatuz, 
formula 1eko kotxeen parera jar daitekela. Zentralari aspaldi atera 
zizkioten etekin guztiak, eta beraz, bere bizitza luzatzea, besteak 
beste, zentralaren inguruan bizi diren arabarren osasuna arriskuan 
jartzea da.

Carlos III Osasun Institutuko Epidemiologia Nazio Zentroko Minbizi 
Unitateak ikasketak burutu zituen 1999 eta 2001 artean. Agertu zen 
ondorioetariko bat honakoa da. Garoñako zentral nuklearraren inguruan 
bizi diren gizon-emakumeen sabeleko minbiziaren tasa ohikoa baino 
altuagoa da. Era berean ondorioztatu da Garoña, Zorita eta Vandellós 
Ieko inguruan -30 kilometroko inguruguneetan- biriki-minbiziak 
eragindako heriotzen hazkundea handiagoa dela. Bukatzeko, eta ikasketa 
hauei jarraiki, zentral nuklearren artean Garoña da, inguruko 0 eta 24 
urte arteko biztanleriari dagokionez, leuzemiak eragindako heriotzen 
tasarik altuena agertzen duena. Bestetik, Minbiziaren aurkako Espaniar 
Elkarteak "Atlas de mortalidad por cáncer y otras causas en España. 
1978-1992" txostena argitaratu zuen 1997an. Bertan argitzen da tumore 
kaltegarriek eragindako heriotza tasa altuagoa dela Araban estatu 
mailako bataz bestekoa baino, eta zenbait adituk datu hori 
ingurugiro-faktoreekin zuzen lotzen dutela. Gauzak hala, nola justifika 
daiteke osasun eremuko langile independienteek aldiro ikasketa 
epidemiologikoak egin ditzaten eskaerari etengabean ematen zaion ezezko 
erantzuna? Garoñako zentral nuklearra ez da onar litekeen arrisku, 
egunero erruleta errusiarrean jolastera behartzea baino.

Bada garaia adierezpenetatik ekintzetara pasa gaitezen, bada garaia 
gehiengo zabal batek duen nahia modu garbian eskura dezagun. 
Adierazpenen garaia agortua dago, irtenbiderik gabeko kalexka dela bista 
askoan da eta, beraz, urrats eraginkorrak egiteko unea da.


(cas)
Garoña itxi orain! el sabado manifestación (edo dena euskeraz edo dena 
gazteleraz)
Argazkia bidalitakoa.
Sarrera:
Este sabado, 20 de Octubre, han convocado una manifestación en Gasteiz 
para exigir el cierre de la central nuclear de Garoña. Mas de 40 
organismos, partidos y sindicatos llaman a participar en la movilización 
que partira a las 19 de la tarde desde la plaza de los Fueros.
Garoña con una tecnología de los años 60 fue conectada a la red en 1971. 
Su vida útil estaba prevista para 25 años, es decir, debería estar 
cerrada desde 1995 pero tiene prorrogada su actividad hasta el 2009. Esa 
prolongación a ocasionado diversos problemas. Así, problemas como la 
corrosión intergranular que afecta al desgaste de los materiales han 
provocado la aparición desde 1994 de grietas en el interior de la vasija 
del reactor, grietas que afectan a 66 de las 97 penetraciones de dicha 
vasija. Los problemas estructurales de la central ni se han resuelto, ni 
pueden resolverse.

Beste testua:
ADHESIONES:
Eguzki, LURRA deialdia, ACOA, UAGA, ELA, LAB, ESK, HIRU, CCOO, CNT, CGT, 
UGT, USO, STEE-EILAS, EKA-OCUV, Arabako Emakumeen Asanblada, Hemen eta 
Munduan, Gasteizkoak, UDA Trebiñu, Bionekazaritza, Mugarik gabe, 
Askapena, Sumendi, EAJ-PNV, EA, Gasteiz Izan, Batasuna, IU-EB, Zutik, 
PCE-EPK, Gasteizko Gazte Asanblada, Segi, Gazte Abertzaleak, EGI, GK-JC, 
Ikasle Abertzaleak, AA.VV. Gasteiz Txiki, Errota Zaharra, Erreka Txiki, 
Txagorribidea, Zazpigarren Araba, Bizigarri eta Judimendiakoak.

SITUACIÓN:
Santa María de Garoña es una central nuclear situada a escasos 4 Km. de 
Alava, de las de "primera generación" con una tecnología de los años 60 
(anterior a los fallos detectados en Harrisburg o Chernobyl) nada 
fiable: sistema de contención primaria Mark-1 (del que funcionarios de 
la Comisión de Energía Atómica de Estados Unidos ya han pedido su 
prohibición), reactor de agua a ebullición o refrigeración mediante toma 
directa de agua del río Ebro.

La central nuclear de Garoña fue conectada a la red en 1971 y tiene 
prorrogada su actividad hasta el 2009, cuando todos los datos indican 
que su vida útil estaba prevista para 25 años, es decir, debería estar 
cerrada desde 1995. Así, problemas (compartidos con la central de Zorita 
ya cerrada) como la corrosión intergranular que afecta al desgaste de 
los materiales han provocado la aparición desde 1994 de grietas en el 
interior de la vasija del reactor, grietas que afectan a 66 de las 97 
penetraciones de dicha vasija. Los problemas estructurales de la central 
ni se han resuelto, ni pueden resolverse.

Sus 36 años de funcionamiento han dejado su huella en nuestro entorno. 
La presencia, confirmada por el propio CSN, de isótopos radiactivos 
(Cesio-137 y Cobalto-60) en los sedimentos, plantas acuáticas y peces 
del río Ebro, proceden de las reiteradas fugas de miles de litros de 
agua contaminada (más de 400.000 litros según datos oficiales) con una 
afección directa sobre el regadío en extensas zonas de Álava, Rioja o la 
Ribera Navarra. Respecto de los vertidos gaseosos, desde que se puso en 
funcionamiento la central hasta hoy, los límites de emisión legalmente 
permitidos se han reducido de 600 a 10 miliCurios, y aún así varias 
veces se han superado los límites legales desde entonces.

La Orden del Ministerio de Industria y Energía de 5 de julio de 1999 
(BOE 175, de 23 de julio de 1999) por la que se renueva el permiso de 
explotación de Garoña, dice, en el apartado 3 de su Disposición cuarta: 
"Podrá dejarse sin efecto este permiso en cualquier momento si se 
comprobase la existencia de factores desfavorables desde el punto de 
vista de seguridad nuclear y de protección radiológica que no se 
conozcan en el momento presente". La prórroga de diez años concedida por 
el Ministerio de Industria y Energía en 1999, no hizo sino alimentar el 
descrédito de las instituciones como depositarias de la voluntad popular.

Mientras tanto, la empresa propietaria, Nuclenor (50 % Iberdrola), 
intenta paliar la situación haciendo ver que gasta cantidades crecientes 
en arreglos de la central destinados a convertir "una central de primera 
generación en una de tercera", o lo que es lo mismo, pretenden 
convencernos de que sin tocar el motor (el núcleo del reactor) retocando 
la carrocería de un seiscientos se va a codear con los bólidos de 
fórmula 1. Hace años que la central nuclear está totalmente amortizada y 
prorrogar su vida supone poner en peligro la salud, entre otras, de la 
población alavesa que vive en el radio de acción de la central.

Según los estudios de 1999 y 2001 de la Unidad del Cáncer del Centro 
Nacional de Epidemiología del Instituto de Salud Carlos III, se detectó 
la existencia de una tasa más alta de cáncer de estómago en personas de 
ambos sexos en el entorno de la central nuclear de Garoña. Asimismo, se 
constató que la mortalidad por cáncer de pulmón mostró un mayor 
incremento en las áreas en el entorno de 30 Km alrededor de las 
centrales de Garoña, Zorita y Vandellós I. Por último, según estos 
estudios, Garoña es la central nuclear en cuyo entorno se ha encontrado 
una tasa más alta de mortalidad por leucemia en la población de 0 a 24 
años. Por otro lado la Asociación Española contra el Cáncer publicó en 
1997 el informe "Atlas de mortalidad por cáncer y otras causas en 
España. 1978-1992" donde resaltaba que Alava tiene una mortalidad por 
tumores malignos superior a la media nacional, y en la que los expertos 
ligaban esta situación a los factores ambientales. Con estos datos ¿cómo 
se justifica la reiterada negativa a la petición de realizar 
periódicamente estudios epidemiológicos para la zona realizados por 
personal sanitario independiente? La central nuclear de Garoña no es un 
riesgo asumible, sino condenarnos a jugar a la ruleta rusa cada día.

Desde la consideración de que es necesario pasar de las declaraciones a 
los hechos, de la expresión de un deseo mayoritariamente compartido a su 
consecución práctica, creemos necesario dar pasos efectivos desde la 
convicción de que la fase de meras declaraciones además de agotada, ha 
constituido hasta ahora un auténtico callejón sin salida.
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un mensaje que no está en formato texto plano...
Nombre     : Araba sin Garoña Logo3.jpg
Tipo       : image/jpeg
Tamaño     : 55183 bytes
Descripción: no disponible
Url        : http://lists.indymedia.org/pipermail/imc-euskalherria-editorial/attachments/20071016/f2c0670b/attachment.jpg 


Más información sobre la lista de distribución Imc-euskalherria-editorial