[Imc-euskalherria-editorial] Garoñaren aurkako maniko zentrala
sorgin at sorgintxulo.org
sorgin at sorgintxulo.org
Tue Oct 16 08:42:26 PDT 2007
Aupa!
PROPOSAMENA ZENTRAL BERRIA EGITEKO.
PROPUESTA PARA NUEVA CENTRAL.
Larunbat honetan Garoñako zentral nuklearra ixtearen aldeko manifestazio
bat burutuko da Gasteizen. Garoña Arabatik 4 km.tara bakarrik dago eta
istripu larria gertatzekotan Euskal Herri osoan sentituko genuke
(Bilbotik 58 km.tara dago). Hainbat kolektibo, alderdi eta sindikatu dei
egiten dute manian partehartzeko:
Eguzki, LURRA deialdia, ACOA, UAGA, ELA, LAB, ESK, HIRU, CCOO, CNT, CGT,
UGT, USO, STEE-EILAS, EKA-OCUV, Arabako Emakumeen Asanblada, Hemen eta
Munduan, Gasteizkoak, UDA Trebiñu, Bionekazaritza, Mugarik gabe,
Askapena, Sumendi, EAJ-PNV, EA, Gasteiz Izan, Batasuna, IU-EB, Zutik,
PCE-EPK, Gasteizko Gazte Asanblada, Segi, Gazte Abertzaleak, EGI, GK-JC,
Ikasle Abertzaleak, AA.VV. Gasteiz Txiki, Errota Zaharra, Erreka Txiki,
Txagorribidea, Zazpigarren Araba, Bizigarri eta Judimendiakoak.
Este sabado han convocado una mani para cerrar la central nuclear de
Garoña, a 4 km. de Araba. Los colectivos de arriba llaman a participar.
Hau da gutxi gora behera agertzea proposatzen dudana, oraindik Eguzkiko
batekin hitzegin behar dut testua hobeto jartzeko eta sarrera
(inportanteena ikusten delako portadan) osatzeko.
Esto es mas o menos lo que propongo para la central, todavia tengo que
hablar con uno de Eguzki para completar y poner mejor el testo. Sobre
todo la sarrera, lo que se lee en portada.
PROPOSAMENA ZENTRALERAKO
PROPUESTA PARA LA CENTRAL
(eus)
Garoña itxi orain! manifestaldia larunbatean
Argazkia bidalitakoa.
Sarrera:
Larunbat honetan, Urriaren 20an, Garoñan dagoen zentral nuklearra
ixtearen aldeko manifestaldi bat burutuko da Gasteizen. 40 eragile,
alderdi eta sindikatu baino gehiago dei egin dute mobilizazioan parte
hartzeko. Manifestaldia arratsaldeko 19etan abiatuko da Gasteizko Foru
plazatik.
Garoña 60. hamarkadako teknologia dauka eta 1971an lotu zen sarera. Bere
bizi iraupena 25 urtekoa bazen (1995an itxi) 2009 urterainoko luzapena
du onartua. Luzapen honen ondorioak dira agertzen hasia den zenbait
arazo. Adibidez, 1994az geroztik, materialen higadura sortzen duen
pikordunen arteko korrosioak arrailak sortu ditu erreaktorearen
barrukaldean, barrukaldea horrek dituen 97 penetrazioetatik 66 dira
arraildurek jotakoak. Izan ere, zentralak dituen egiturazko arazoak ez
dira konpondu eta, are, konponezinak dira.
Beste testua:
ATXIKIMENDUAK:
Eguzki, LURRA deialdia, ACOA, UAGA, ELA, LAB, ESK, HIRU, CCOO, CNT, CGT,
UGT, USO, STEE-EILAS, EKA-OCUV, Arabako Emakumeen Asanblada, Hemen eta
Munduan, Gasteizkoak, UDA Trebiñu, Bionekazaritza, Mugarik gabe,
Askapena, Sumendi, EAJ-PNV, EA, Gasteiz Izan, Batasuna, IU-EB, Zutik,
PCE-EPK, Gasteizko Gazte Asanblada, Segi, Gazte Abertzaleak, EGI, GK-JC,
Ikasle Abertzaleak, AA.VV. Gasteiz Txiki, Errota Zaharra, Erreka Txiki,
Txagorribidea, Zazpigarren Araba, Bizigarri eta Judimendiakoak.
AZALPENA:
Garoñako zentral nuklerra Arabatik 4 km. eskasera dago. "Lehenengo
belaunaldikoa" da, eta 60. hamarkadako teknologia dauka (Harrisburg edo
Chernobylen matxurak antzeman baino lehenagokoa), eta ez da batere
fidagarria: Mark-1 izeneko oinarrizko euskarria dauka (Ameriketako
Estatu Batuetako Energia Atomikoko Batzordeko funtzionariek jada bere
debekua eskatu dute), irakite bidezko ur erreaktorea edota zuzenean Ebro
ibaitik hartutako uraren bidezko hozte-sistema darabil.
Garoñako zentral nuklerra 1971an lotu zen sarera, eta 2009 urterainoko
luzapena du onartua, nahiz eta bere bizitza emankorra 25 urtekoa zen
eta, beraz, 1995tik itxita beharko luke. Luzapen honen ondorioak dira
agertzen hasia den zenbait arazo. Adibidez, 1994az geroztik, materialen
higadura sortzen duen pikordunen arteko korrosioak (honez gero itxita
dagoen Zoritako zentral nuklerrak arazo bera izan zuen) arrailak sortu
ditu erreaktorearen barrukaldean, barrukaldea horrek dituen 97
penetrazioetatik 66 dira arraildurek jotakoak. Izan ere, zentralak
dituen egiturazko arazoak ez dira konpondu eta, are, konponezinak dira.
36 urte hauek ez dira samurrak izan, gainera. CSNk berak onartu du
isotopo erradiaktiboak daudela (Cesio-137 eta Cobalto-60) hondakinetan,
ur-landaretan eta Ebroko arrainetan. Horrek erakusten du hainbatetan
ezkutatu nahi izan dena, hots, kutsatutako milaka ur litro ihes egin
direla (400.000 litro ur, datu ofizialen arabera) Arabako, Errioxako eta
Nafarroako Erribera Garaiko zonalde zabalak kaltetuz. Gas isuriketei
dagokienez ere, egoera ez da batere ona: zentrala martxan jarri zenez
geroztik gaurdaino, legez onartutako isurpen mugak 600tik 10 mila
Curiosera gutxitu dira, baina hala ere, maiz muga hori ere gaingitu egin da.
Industria eta Energia Miniusterioak, 1999ko uztailaren 5ko Ordenaren
bitartez (urte bereko uztailaren 23an BOE delakoan argitaratutakoa),
Garoña ustiatzeko baimena luzatzen du, eta bere 4. xedapeneko 3. atalean
honela dio: "Une honetan ezagutzen ez diren segurtasun nuklearraren
edota babes radiologikoaren ikuspegitik arriskutsuak izan daitezkeen
faktoreak agertuko balira Ordena honetan agertzen den baimen hau bertan
behera gera daiteke". Industria eta Energia Ministerioak 1999an onartu
zuen hamar urterako luzapenak erakundeek herri borondatearen ordezkariak
direnarekiko sinesgarritasunik eza ekarri zuen.
Bien bitartean, jabegoa duen enpresa, Nuclenor (%50 Iberdrolak), arazoa
konpontzen saiatzen da, behin eta berriz konponketa erraldoiak eginez,
"lehen belaunaldiko zentral bat hirugarren belaunaldiko batean" bilakatu
nahirik. Hots, sinistarazi nahi digute seiscientos baten motorra
(erreaktorearen nukleoa) ukitu gabe, baina kanpokaldea eraldatuz,
formula 1eko kotxeen parera jar daitekela. Zentralari aspaldi atera
zizkioten etekin guztiak, eta beraz, bere bizitza luzatzea, besteak
beste, zentralaren inguruan bizi diren arabarren osasuna arriskuan
jartzea da.
Carlos III Osasun Institutuko Epidemiologia Nazio Zentroko Minbizi
Unitateak ikasketak burutu zituen 1999 eta 2001 artean. Agertu zen
ondorioetariko bat honakoa da. Garoñako zentral nuklearraren inguruan
bizi diren gizon-emakumeen sabeleko minbiziaren tasa ohikoa baino
altuagoa da. Era berean ondorioztatu da Garoña, Zorita eta Vandellós
Ieko inguruan -30 kilometroko inguruguneetan- biriki-minbiziak
eragindako heriotzen hazkundea handiagoa dela. Bukatzeko, eta ikasketa
hauei jarraiki, zentral nuklearren artean Garoña da, inguruko 0 eta 24
urte arteko biztanleriari dagokionez, leuzemiak eragindako heriotzen
tasarik altuena agertzen duena. Bestetik, Minbiziaren aurkako Espaniar
Elkarteak "Atlas de mortalidad por cáncer y otras causas en España.
1978-1992" txostena argitaratu zuen 1997an. Bertan argitzen da tumore
kaltegarriek eragindako heriotza tasa altuagoa dela Araban estatu
mailako bataz bestekoa baino, eta zenbait adituk datu hori
ingurugiro-faktoreekin zuzen lotzen dutela. Gauzak hala, nola justifika
daiteke osasun eremuko langile independienteek aldiro ikasketa
epidemiologikoak egin ditzaten eskaerari etengabean ematen zaion ezezko
erantzuna? Garoñako zentral nuklearra ez da onar litekeen arrisku,
egunero erruleta errusiarrean jolastera behartzea baino.
Bada garaia adierezpenetatik ekintzetara pasa gaitezen, bada garaia
gehiengo zabal batek duen nahia modu garbian eskura dezagun.
Adierazpenen garaia agortua dago, irtenbiderik gabeko kalexka dela bista
askoan da eta, beraz, urrats eraginkorrak egiteko unea da.
(cas)
Garoña itxi orain! el sabado manifestación (edo dena euskeraz edo dena
gazteleraz)
Argazkia bidalitakoa.
Sarrera:
Este sabado, 20 de Octubre, han convocado una manifestación en Gasteiz
para exigir el cierre de la central nuclear de Garoña. Mas de 40
organismos, partidos y sindicatos llaman a participar en la movilización
que partira a las 19 de la tarde desde la plaza de los Fueros.
Garoña con una tecnología de los años 60 fue conectada a la red en 1971.
Su vida útil estaba prevista para 25 años, es decir, debería estar
cerrada desde 1995 pero tiene prorrogada su actividad hasta el 2009. Esa
prolongación a ocasionado diversos problemas. Así, problemas como la
corrosión intergranular que afecta al desgaste de los materiales han
provocado la aparición desde 1994 de grietas en el interior de la vasija
del reactor, grietas que afectan a 66 de las 97 penetraciones de dicha
vasija. Los problemas estructurales de la central ni se han resuelto, ni
pueden resolverse.
Beste testua:
ADHESIONES:
Eguzki, LURRA deialdia, ACOA, UAGA, ELA, LAB, ESK, HIRU, CCOO, CNT, CGT,
UGT, USO, STEE-EILAS, EKA-OCUV, Arabako Emakumeen Asanblada, Hemen eta
Munduan, Gasteizkoak, UDA Trebiñu, Bionekazaritza, Mugarik gabe,
Askapena, Sumendi, EAJ-PNV, EA, Gasteiz Izan, Batasuna, IU-EB, Zutik,
PCE-EPK, Gasteizko Gazte Asanblada, Segi, Gazte Abertzaleak, EGI, GK-JC,
Ikasle Abertzaleak, AA.VV. Gasteiz Txiki, Errota Zaharra, Erreka Txiki,
Txagorribidea, Zazpigarren Araba, Bizigarri eta Judimendiakoak.
SITUACIÓN:
Santa María de Garoña es una central nuclear situada a escasos 4 Km. de
Alava, de las de "primera generación" con una tecnología de los años 60
(anterior a los fallos detectados en Harrisburg o Chernobyl) nada
fiable: sistema de contención primaria Mark-1 (del que funcionarios de
la Comisión de Energía Atómica de Estados Unidos ya han pedido su
prohibición), reactor de agua a ebullición o refrigeración mediante toma
directa de agua del río Ebro.
La central nuclear de Garoña fue conectada a la red en 1971 y tiene
prorrogada su actividad hasta el 2009, cuando todos los datos indican
que su vida útil estaba prevista para 25 años, es decir, debería estar
cerrada desde 1995. Así, problemas (compartidos con la central de Zorita
ya cerrada) como la corrosión intergranular que afecta al desgaste de
los materiales han provocado la aparición desde 1994 de grietas en el
interior de la vasija del reactor, grietas que afectan a 66 de las 97
penetraciones de dicha vasija. Los problemas estructurales de la central
ni se han resuelto, ni pueden resolverse.
Sus 36 años de funcionamiento han dejado su huella en nuestro entorno.
La presencia, confirmada por el propio CSN, de isótopos radiactivos
(Cesio-137 y Cobalto-60) en los sedimentos, plantas acuáticas y peces
del río Ebro, proceden de las reiteradas fugas de miles de litros de
agua contaminada (más de 400.000 litros según datos oficiales) con una
afección directa sobre el regadío en extensas zonas de Álava, Rioja o la
Ribera Navarra. Respecto de los vertidos gaseosos, desde que se puso en
funcionamiento la central hasta hoy, los límites de emisión legalmente
permitidos se han reducido de 600 a 10 miliCurios, y aún así varias
veces se han superado los límites legales desde entonces.
La Orden del Ministerio de Industria y Energía de 5 de julio de 1999
(BOE 175, de 23 de julio de 1999) por la que se renueva el permiso de
explotación de Garoña, dice, en el apartado 3 de su Disposición cuarta:
"Podrá dejarse sin efecto este permiso en cualquier momento si se
comprobase la existencia de factores desfavorables desde el punto de
vista de seguridad nuclear y de protección radiológica que no se
conozcan en el momento presente". La prórroga de diez años concedida por
el Ministerio de Industria y Energía en 1999, no hizo sino alimentar el
descrédito de las instituciones como depositarias de la voluntad popular.
Mientras tanto, la empresa propietaria, Nuclenor (50 % Iberdrola),
intenta paliar la situación haciendo ver que gasta cantidades crecientes
en arreglos de la central destinados a convertir "una central de primera
generación en una de tercera", o lo que es lo mismo, pretenden
convencernos de que sin tocar el motor (el núcleo del reactor) retocando
la carrocería de un seiscientos se va a codear con los bólidos de
fórmula 1. Hace años que la central nuclear está totalmente amortizada y
prorrogar su vida supone poner en peligro la salud, entre otras, de la
población alavesa que vive en el radio de acción de la central.
Según los estudios de 1999 y 2001 de la Unidad del Cáncer del Centro
Nacional de Epidemiología del Instituto de Salud Carlos III, se detectó
la existencia de una tasa más alta de cáncer de estómago en personas de
ambos sexos en el entorno de la central nuclear de Garoña. Asimismo, se
constató que la mortalidad por cáncer de pulmón mostró un mayor
incremento en las áreas en el entorno de 30 Km alrededor de las
centrales de Garoña, Zorita y Vandellós I. Por último, según estos
estudios, Garoña es la central nuclear en cuyo entorno se ha encontrado
una tasa más alta de mortalidad por leucemia en la población de 0 a 24
años. Por otro lado la Asociación Española contra el Cáncer publicó en
1997 el informe "Atlas de mortalidad por cáncer y otras causas en
España. 1978-1992" donde resaltaba que Alava tiene una mortalidad por
tumores malignos superior a la media nacional, y en la que los expertos
ligaban esta situación a los factores ambientales. Con estos datos ¿cómo
se justifica la reiterada negativa a la petición de realizar
periódicamente estudios epidemiológicos para la zona realizados por
personal sanitario independiente? La central nuclear de Garoña no es un
riesgo asumible, sino condenarnos a jugar a la ruleta rusa cada día.
Desde la consideración de que es necesario pasar de las declaraciones a
los hechos, de la expresión de un deseo mayoritariamente compartido a su
consecución práctica, creemos necesario dar pasos efectivos desde la
convicción de que la fase de meras declaraciones además de agotada, ha
constituido hasta ahora un auténtico callejón sin salida.
-------------- next part --------------
A non-text attachment was scrubbed...
Name: Araba sin Garo?a Logo3.jpg
Type: image/jpeg
Size: 55183 bytes
Desc: not available
Url : http://lists.indymedia.org/pipermail/imc-euskalherria-editorial/attachments/20071016/f2c0670b/attachment.jpg
More information about the Imc-euskalherria-editorial
mailing list